tema 5 de literatura 2n de batx: QUIM MONZÓ

Curial e Güelfa

A continuació us deixe l’enllaç amb el capítol dinové de Curial e Güelfa. Les preguntes que heu de contestar les vaig dictar a classe. Recordeu que també he deixat una còpia en paper a la consergeria. capXIXCurial

La caiguda de Constantinoble segons Stefan Zweig.

A continuació us deixe un pdf amb el text d’Stefan Zweig. Cal llegir-lo i contestar les preguntes que he dictat a classe. zweig

Entrevistem Marta Martínez Riera (i II)

Marta, parla’ns de l’obra que has presentat a concurs i que ha resultat guanyadora. La narració du per títol Història d’una vida atípica i el tema que tracta és com de complicat que és triar una vida però també com de fàcil és inventar-te’n una “al gust del consumidor”.

T’has inspirat en algun text en concret? En alguna estètica? La veritat és que no. Encara que el que sí que és cert és que feia poc que havia vist la pel·lícula “Las vidas possibles de Mr. Nobody” del belga Jaco Van Darmael i vaig estar uns dies reflexionant sobre el tema que tractava. Es podria dir que va ser una influència a l’hora d’escriure el conte. Respecta a l’estètica, m’he inspirat en el cine francés actual que barreja situacions quotidianes amb moments onírics i fantasiosos, com a “Amélie” o la menys coneguda “Jeux d’enfants” (ací a Espanya “Quiéreme si te atreves”). És difícil d’explicar però a mesura que escrivia el conte em venien imatges visuals i sons com si estiguera fent una història per a representar-la cinematogràficament. M’encantaria en un futur, cas de tindre la possibilitat, rodar un curtmetratge amb aquesta història.

Què pretens comunicar amb el conte? El meu principal objectiu era fer vore als lectors que s’ha de disfrutar la vida i viure-la com a cadascú li parega millor.

Quins transfons filosòfic té la trama de la narració? Cadascú té el dret (i el deure també) de viure la vida que vullga per molt estranya i inusual que puga ser. A més, sempre estem a temps de canviar la nostra forma de viure. L’edat no té per què ser un obstacle. Si has treballat quasi tota la vida com a advocat i ara t’apetix viure al camp amb l’única preocupació de ciudar un hortet, endavant. Un cas particular és el d’un xicon català, Albert Casals, que als quinze anys va decidir anar a recórrer món ell soles am pocs diners a la butxaca i amb la seua inseparable cadira de rodes, ja que és discapacitat. Em va paréixer meravellós i admirable.

Dels oficis que apareixen, et veus fent-ne algun? El que m’es m’agrada és el de sicari que té l’encàrrec de matar un rus diabètic traficant de caramels amb forma de ninot de neu. És el més divertit. Però, seriosament, m’agradaria molt ser psicòloga. Sempre m’ha apassionat la psicologia.

No creus que el tema de l’obra està massa marcat per l’edat que tens? És cert, ja que em trobe en una edat en la que he de fer-me preguntes i prendre decisions del tipus què estudiar, on, etc. Però no crec que siga una cosa negativa ja que els escriptors a l’hora d’escriure estan molt condicionats per l’entorn, l’edat i les circumstàncies personals. Pense que és molt difícil escriure una història sense dir res, encara que siga indirectament, de tu mateix. Gràcies a aquest fet podem gaudir d’obres mestres de la literatura com el jugador de Dostoyévski (ja que va tindre problemes amb el joc) o l’obra La plaça del diamant de M. Rodoreda, molt marcada per la guerra civil i, sobretot, la postguerra.

Et veus en un futur fent d’escriptora? M’agradaria molt ja que escriure és una activitat que m’ompli molt. És una possibilitat que no descarte; esperem que en un demà no molt llunyà em somriga la sort.

Per acabar; quins estudis t’agradaria fer? Tinc en ment dos itineraris: o bé història de l’art a València o bé comunicació audiovisual junt amb periodisme, també a València. També vaig pensar anar a Barcelona a fer cinema a l’ESCAC. Però últimament estic més segura de la segona opció, la de comunicació audiovisual i periodisme. Encara que fins a l’últim moment, fent ús de la meua gran capacitat d’indecisió, no hi ha res segur. Gràcies Marta, i molt bona sort.

Entrevistem Marta Martínez Riera (I part)

ENTREVISTEM MARTA MARTÍNEZ RIERA, GUANYADORA DEL PREMI SAMBORI DE NARRATIVA EN VALENCIÀ, DE LA PRIMERA OLIMPIADA D’HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT I DEL CONCURS DE RELATS FILOSÒFICS DE L’IES ALMADRAVA.

Marta, a banda dels estudis de secundària, en tens d’altres?

Estic estudiant el nivell bàsic d’italià; des dels cinc anys he cursat anglés en una acadèmia.

Quines aficions tens?

Escoltar música, el cine (sobretot l’alternatiu i el de l’època daurada de Hollywood), la fotografia, la papiroflèxia, viatjar, passejar tranquil·lament vora el mar, col·leccionar marcapàgines, escriure, llegir tot el que caiga en les meues mans, …

Quins autors t’agraden més?

Quan era més xicoteta em fascinaven les peculiars històries i els mons imaginaris de Cornelia Funke. Ara m’agrada molt la manera d’escriure de Julio Cortázar.

I quines obres?

Rayuela és un llibre imprescindible a qualsevol biblioteca, Les flors del mal, el llibre de les meravelles d’Estellés, Demian de Hesse, L’escafandre i la papallona de J.D. Beuby i La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano. Aquests dos últims em pareix que tracten els sentiments d’una manera increïblement bonica i delicada. La veritat és que si per mi fóra la nòmina de llibres favorits no acabaria mai.

Quin llibre t’enduries a una illa deserta? Per què?

Me n’enduria dos: Verbàlia de Màrius Serra, per a no avorrir-me mai, i El petit príncep de Saint-Exúpery que és simplement preciós. Amb el petit príncep per companyia mai em sentiria sola.

Ets seguidora d’algun corrent literari concret?

Fa un temps que m’agrada curiossejar i llegir els escrits i llibres de l’OULIPO (traduït com a “taller de literatura potencial”, és un acrònim). És molt interessant el que escriuen els autors d’aquest corrent perquè el que busquen és experimentar amb la llengua (normalment el francés) i la literatura. Ara mateix estic llegint un llibre d’un d’aquests autors, Georges Perec, que es titula La vida, indstruccions d’ús. Últimament també estic interessada en els poetes simbolistes com Baudelaire, Mallarmé, Rimbaud i Blake.

Parla’ns un mica també dels teus gustos musicals:

M’agrada el jazz (autors i intèrprets en especial: Duke Ellington, Thelonius Monk, Ella Fitzgerald, John Coltrane, Charlie Parker i Lous Armstrong. Algunes de les meues cançons preferides d’aquest gènere. Petit fleur -Sydney Becket-, Five Spot After Dark -Curtis Fuller- i St. Thomas -Sonny Rollins), el Rock&Roll dels 50, la música hippie i cançons protesta estadounidenques dels 60-70, la bossa nova (sobre tot Elis Regina, Gilberto Gil i Caetano Veloso), la música valenciana de xirimita i tabalet, la música afrancesada amb violí, acordió i, de vegades, piano, i un llarguíssim etcétera.

I pel que fa al cine?

Amelie de Jean-Pierre Jeunet i també d’ell Largo domingo de noviazgo i la ciudad de los niños perdidos; la naranja mecànica de Kubrik que té una fotografia magnífica; Woody Allen i el seu humor particular (Granujas de medio pelo); i pel·lícules clàssiques que tenen un encant i un glamour que ja no es pot percebre al cine com ara Irma la dulce i Con faldas y a lo loco de Billy Wilder o Desayuno con diamantes de Blake Edwards i també el peculiar cine de la Nouvelle Vague francesa amb Truffaut i Godard.

I Viatjar?

De totes les ciutats que he visitat les que més m’han agradat han sigut Viena, que té un encant especial i l’empremta de Sisí i Barcelona, una ciutat que m’encanta perquè pots perdre’t pel barri gòtic o passejar per les rambles i, a més a més, té mar!

Dissenyadors i pintors?

De roba, Givenchy i Chanel; de coses i edificis, és a dir, arquitectes, Hundertwasser, Jean Nouvel i Norman Foster. Pel que fa als pintors m’agraden els gravats de Goya, l’impressionisme (sobre tot Monet), Gustav Klimt, Keith Haring, Matti Klorwein, Emil Nolde, Signac, Kandinsky i Hunderwasser de nou.

Moltes gràcies, Marta. En una propera entrevista et demanarem per la teua obra. 

Extracte de l’acta del premi Sambori 2011 de la Marina Baixa

Les tres alumnes premiades en el nivell de Batxillerat han estat alumnes del nostre institut. Enhorabona a les premiades i moltes gràcies per participar. Els seus noms són:

Marta Martínez Riera amb Història d’una vida atípica,

Laura Fuertes Kenneally amb Felicitat líquida, i

Laura Jiménez Sahuquillo amb Col·leccionista de somriures.

Aviat publicarem una entrevista i els contes.

Comencem Ausiàs March

Per començar amb aquest poeta del XV (el nostre més alt poeta de tots el temps) resulta bell, profitós i adequat familiaritzar-se amb algun dels seus textos. De moment, us deixe per escoltar el arxifamós “veles e vents”, popularitzat gràcies a la versió musical que en va fer el cantautor de Xàtiva Raimon. Després “no em pren així com al petit vailet” i acabarem amb una versió del segle XVI del poema “no hi ha béns, no hi ha fortuna”, en aquest cas l’intèrpret és Joan Manuel Serrat.

Vargas Llosa i Tirant lo Blanc

Com ja hem comentat alguna volta a classe, el recent premi nobel de literatura Mario Vargas Llosa fou un dels primers intel·lectuals de prestigi internacional que va denunciar la situació incomprensible en què es trobava el Tirant als anys seixanta: un clàssic universal sense lectors. El resultat va ser un assaig Lletra de batalla per Tirant lo Blanc en el qual l’autor peruà posa en evidència les característiques del llibre i explica quins són els mèrits de Martorell. És un llibre que cal llegir per adonar-se de la qualitat d’aquest autor valencià del segle XV. De moment, podeu descarregar-vos un fragment. Els deures els diré a classe.

LletradebatallaxTVargasLlosa